EL BALL DE VALENCIANS

Fent un tomb per la història de la nostra Tarragona ens trobem que el ball de valencians s'esmenta per primera vegada el 1633, però aquest ball iniciat per homes al País Valencià aviat va ser copiat a les comarques tarragonines del Camp de Tarragona. Així, és prou coneguda la noticia de l'any 1687 en què ja es parla d'una actuació del ball de Valencians de Bràfim, desenvolupada a la ciutat de Tarragona. Però pocs anys després, el 1706 tenim notícies del ball de valencians executat a càrrec del Gremi dels Fadrins Menestrals de la ciutat de Tarragona, dins d'un conjunt de representacions que efectuaven els gremis tarragonins.

Això no obstant, el ball de valencians no va desaparèixer de la ciutat de Tarragona, sino que els homes d'aquestes contrades el van desenvolupar autòctonament al llarg d'aproximadament un centenar d'anys fins asolir les torres de set pisos, si més no l'any 1827, per part de les dues agrupacions locals de pagesos i pescadors.

Fins a principis del segle XIX tenim constància en diverses poblacions de la geografia de l'Estat Espanyol d'unes agrupacions de dansants provinents del País Valencià, que es caracteritzaven perqùe ballaven un ball els moviments del qual eren molt més agils que els de la resta d'elements festius i que incloïen algunes petites torretes.

L'Esbart Santa Tecla, seguint en la mateixa linia d'aportació de material als balls i entremessos de Tarragona, a partir de la medolia popular Las torres del mestre Ramon Bonet, del 1885, i amb materials i consultes amb l'historiador Josep Bagalló i Badia, ha volgut reconstruir i recuperar per al seguici de Tarragona el ball de Valencians, donant-li les característiques coreogràfiques principals de les nostres terres. El joc de mocadors i la construcció d'una torre dóna al ball una forma i un caràcter eminentment tarragoní. Musicalment la medolia popular ha estat adaptada per instruments autóctons: sac de gemcs, flabiol i tamborí, tarota i violí, donant al ball plenitud musical i varietat dins el seguici de Santa Tecla.

El ball de valencians, com el seu nom indica, és un ball, una dansa saltada amb un joc entre els actuants de les mans, voltes i mocadors, fent com a part primordial del ball una construcció humana que demostra la valentia dels assistents (l'anomenada torre ), per aixó igual que les moixigangues, es relaciona sovint amb els actuals castells.

Les figures i quadres que componen el ball de valencians son les següents: les passades i creuades, contradanses de mans, els molinets, la torre, els mocadors, ponts, estrella gran, la cadena i la creu caminant. La medolia es compon de 32 compassos, més 16 compassos de percusió del tamborí. Els actuants son vuit homes.

La indumentària ha estat confeccionada per la majordomia de l'Esbart a partir d'un dibuix de l'any 1800 de l'arxiu de Josep Bargalló, en el qual destaca la gorra musca amb mocador al cap i la faixa de color morat, caraterística principalment de les nostres terres tarragonines.

Tornar a la pàgina Principal de l'Esbart

Angel Blasco / Novembre 1997