EL RETAULE DE SANTA TECLA

En el curs de la seva història, la ciutat de Tarragona s'ha significat, entre altres coses, per recuperat i mantenir allò que denominen els folkloristes "Balls parlats" i "Entremesos", que formen un dels seus antics i singulars valor.

L'any 1987 el Director Artístic de l'ESBART SANTA TECLA, Jaume Guasch, va trobar en un article escrit per l'historiador Josep M. Sabater una notícia sobre la celebració, l'any 1775, d'una "Moixiganga" -dividida en "tres tercios"- que representava una al.legoria de l'arribada del "Sant Braç de Tecla d'Armenia".

Això va ser punt de partida del projecte, la realització del qual va durar fins l'any 1990 amb tres anys de laboriòs i dedicat treball. La primera fase fou d'investigació, per intentar veure si es podia trobar documentació concreta i més amplia, no sols del seu caràcter històric, sino també coreogràfic. La muntanya de documentació consultada va permetre formar-nos un criteri de coneixements històrics sobre la figura de la Protomàrtir Santa Tecla d'Armènia, la devoció envers ella a Tarragona, i la seva denominada llegenda àuria, i així mateix obtenir la música del ball popular denominat de "Santa Tecla". Es poden destacar com a títol d'exemple dels documents consultats el llibre de mossen Higini Anglès, on es diu que durant les "maitines" de Nadal tenien lloc a la Catedral de Tarragona els "entremesos" dedicats a Santa Tecla. I també el text del document cursat pel nostre rei Jaume II, al rei Haitó II d'Armenia pel qual es sol.licitava una relíquia de la Santa, relíquia que fou enviada als tarragonins.

També va ser estudiat amb tot detall el retaule de la Catedral de Tarragona que va aportar el punt necesari per a que Jaume Guasch prenguès la decisió coreogràfica definitiva: donar el nom de RETAULE DE SANTA TECLA a la composició que pensava dur a terme, fonamentant-se en el coneixement de la documentació recullida.

Per això va fer una recreació coreogràfica, partint de la seva "llegenda àuria", i de l'esquema pràctic del Retaule existent a la Catedral, dintre d'un sobri i estricte sentit religiós, però amb un criteri estètic actual i unes arrels ben nostres, inspirant-se en les modalitats de contrucció plàstica que caracteritzen les Moixgangues pròpies de les nostres comarques. La partitura de caràcter descriptiu i simfònic seria realitzat per a Cobla ampliada, i també es duria a terme un disseny del vestuari especial.

Es va redactar un extens dossier sobre tot el treball dut a terme que es va presentar a les diferents entitats públiques (Ajuntament, Diputació i Generalitat), al Sr. Arquebisbe i al Capítol de la Catedral, car l'Esbart volia representar el RETAULE DE SANTA TECLA, cada any per les festes de Santa Tecla, dintre del marc grandiós de la Catedral de Tarragona.

Els quadres que componen el RETAULE DE SANTA TECLA integren els següents aspectes fonamentals de la "llegenda àuria":

Podeu veure cada any el RETAULE DE SANTA TECLA el dia 21 de Setembre a l'interior de la Catedral de Tarragona, amb coreografia de Jaume Guasch, música de Francesc Cassú i la interpretació de 21 dansàires de l'Esbart Santa Tecla, que fan cada any un autèntic sacrifici de treball i esforç personal per dur a terme aquesta representació.

Tornar a la pàgina Principal de l'Esbart .../... Seguir amb el Retaule de Santa Tecla

Angel Blasco / Febrer 1997 / Última modificació: Novembre 1997